Roberto Zucco

«ROBERTO ZUCCO», de Bernard-Marie Koltès (1948-1989), és ja un clàssic de la dramatúrgia europea contemporània. Es va estrenar al 1990 a Berlín, un any després de la mort de l’autor. A Espanya, va ser portada a l’escenari per Lluís Pasqual el 1993, amb Eduard Fernández com a protagonista, i l’última estrena comercial va ser una producció del Teatro Español i el Teatro Romea el 2013, sota la direcció de Julio Manrique. Inspirada en el cas real d’un assassí múltiple que va fascinar l’autor, l’obra ens parla de la necessitat de fugir de la insatisfacció vital i de la manca de comunicació entre éssers humans cada cop més despietats i solitaris. El dramaturg francès, que patia una malaltia terminal, va utilitzar la figura del criminal per expressar l’amargor i la ràbia davant la proximitat de la seva pròpia mort als escassos quaranta anys. Al llarg de 15 breus escenes els espectadors acompanyen a Roberto Zucco des de la fuga de la presó on compleix condemna per l’assassinat del seu pare fins al seu tràgic final. El text, poètic i violent, carregat d’humor negre i ressons shakespearians, ens proposa un viatge per la bogeria, les ànsies de llibertat, la violència i la mort. A través de més d’una vintena de personatges, l’autor construeix una faula moderna que parla de tots nosaltres i de la nostra societat. Bernard-Marie Koltès no va poder veure l’obra representada, però «ROBERTO ZUCCO» s’ha convertit per dret propi no només en la seva obra més famosa, sinó també en un catalitzador del teatre del seu temps. Esperem que gaudiu d’ella tant com nosaltres hem gaudit preparant-la.